Continuant amb la llista de coses que es podrien fer per intentar agilitzar les tramitacions administratives en l’àmbit de l’ordenació territorial i l’urbanisme, hi ha les normes amb un alt grau d’indefinició. Quan les coses son molt interpretables, el tema queda a mercè del criteri personal de cada tècnic o de cada responsable polític.

Aquesta és una causa de retard administratiu i, també en moltes ocasions, de conflictes per les diferents interpretacions que es poden donar d’una mateixa norma, en funció de qui la interpreti.

La indefinició de l’entorn de les cases

Un exemple concret el podem trobar amb un criteri que es va aplicar durant uns mesos a Menorca, en el temps que es va fer una Norma Territorial Transitòria (NTT) en tost de fer una autèntica revisió del Pla Territorial Insular. En aquell moment es va decidir que es permetria destinar a l’allotjament turístic aquells edificis que es trobessin a un concepte nou que es deia “entorn de les cases”.

Amb aquesta denominació, es volia designar -aparentment- els edificis que es trobessin a prop de les cases principals dels llocs agraris. Però en una matèria que mou tantes plusvàlues com ho és l’ús de les construccions existents, mai és innocent no definir correctament les coses.

L’entorn de les cases, sense detallar res més, ningú sap on comença ni on acaba. Què vol dir que els edificis s’havien de trobar a prop de les cases. A quants metres de distància? A partir de quin moment és entorn de les cases i a partir d’on deixa de ser-ho?

Aquest buit, que és fàcil de deduir que era intencionat, va ser immediatament aprofitat per alguns promotors per destinar a usos d’allotjament turístics alguns edificis que estaven a més d’un quilòmetre de les cases. Això ja no era l’entorn de les cases? Idò els seus advocats deien que si, perquè a la norma no s’havia definit.

Edificis antics sense data d’antiguitat

També, a la mateixa NTT es va suprimir el requisit d’antiguitat mínima dels edificis que es podrien destinar a allotjar turistes. D’aquesta manera, l’imaginari col·lectiu, que en general veu bé donar altres usos a antics bouers que no compleixen gaire els requisits tècnics per ser funcionals actualment des del punt de vista agrari, en realitat es podria aplicar a bouers acabats de fer.

I així va ser com quatre naus construïdes cinc anys enrere per ser destinades a vaques de llet, que van rebre ajudes públics de devers el 85 % pel fet de ser edificis agrícoles, es van convertir en apartaments per a turistes. Podem imaginar la revalorització que això va representar per als promotors.

Quan van passant casos com aquests, on l’opinió pública acaba avergonyida de veure amb quina intenció s’han redactat les normes, s’incrementen les cauteles per veure si hi ha més enganyifes -legals o no- amagades, i això inevitablement alenteix les tramitacions.

Un problema que no és tan difícil de reduir senzillament clarificant les normes. Igual que no es pot aparcar damunt un pas de vianants, encara que només estigui a un metre de distància d’un espai on si es pot aparcar, també s’han de definir concretament com a què de lluny poden estar els edificis agraris per a poder ser destinats a usos turístics.

De la mateixa manera, cal explicitar a partir quina antiguitat concreta mínima han de tenir els edificis, i quina tipologia de construcció han de presentar, per ser considerats construccions que val la pena salvar de l’esbucament si han deixat de ser útils per a la primera funció que van ser alçats. No és difícil, resulta clarificador i evita anades i vingudes per interpretacions personals. Amb la revisió del Pla Territorial de 2023, diverses qüestions similars han estat resoltes.

Enganyar acaba sent motiu de més burocràcia

L’Estat espanyol, en el seu conjunt, ha liderat molts anys la llista de països que incompleixen la normativa ambiental comunitària. Els darrers anys, competim amb Grècia a veure qui la fa més grossa.

Això no surt gratis. S’acaba pagant de dues maneres importants. D’una banda, amb sancions milionàries que aplica la Unió Europea, i de l’altra, amb una exigència legal de més requisits per dificultar l’incompliment sistemàtic. O sigui, més burocràcia.

Bona part de la sense dubte excessiva i asfixiant densitat administrativa actual, es va originar amb les múltiples ocasions que es van usar fons europeus de manera fraudulenta. És una realitat que no sol agradar sentir, perquè vivim en una societat on es promou el comportament adolescent que sempre busca responsables a altres bandes.

Genera expectativa veure quines propostes concretes acabarà apuntant la revisió legal que està anunciant el Govern Balear en temes territorials. Perquè hi ha persones clau que es repeteixen de l’experiència desreguladora de Menorca que va implicar casos com els descrits.